LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 19 de desembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jutges 13,2-7.24-25

A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. L'àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué:
-Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill. Des d'ara t'has d'abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques i de menjar res d'impur. Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d'abans de néixer. Ell començarà a salvar Israel del poder dels filisteus.
La dona anà a explicar-ho al seu marit. Li digué:
-Un home de Déu m'ha vingut a trobar. Pel seu aspecte tan majestuós, devia ser l'àngel de Déu. No li he preguntat d'on era, ni ell m'ha revelat el seu nom. Només m'ha dit: "Tindràs un fill i des d'ara no has de beure vi ni altres begudes alcohòliques, ni has de menjar res d'impur, perquè l'infant serà consagrat a Déu des d'abans de néixer fins al dia de la seva mort."
La dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó. L'infant es va fer gran i el Senyor el va beneir. L'esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El naixement de Samsó és anunciat dues vegades, subratllant així l'elecció del Senyor ja des d'abans del seu naixement. Aquest fet el distingeix de tots els altres jutges del llibre. En aquest sentit, és únic. La mare és estèril i, amb el seu marit, invoca la intervenció de Déu. Un àngel del Senyor s'apareix a la dona i li anuncia el naixement d'un fill, que serà l'alliberador d'Israel. Per això haurà de ser consagrat a Déu, és a dir, "nazireu". El llibre dels Nombres, en el capítol 6, descriu les obligacions del nazireat: abstenir-se de beure vi (considerat probablement un símbol de la religió cananea), abstenir-se de tocar els cadàvers, no casar-se amb dones estrangeres i no tallar-se els cabells. Aquesta consagració, en el cas de Samsó era perpetua. La mare de Samsó observa, ella la primera, les regles del nazireat i, a continuació, obté la consagració del fill. La pregària dels pares ha estat escoltada. No obstant, l'infant que naixerà no és només per a ells. Samsó neix per alliberar el poble, com si anticipés la història de Jesús. Però la història de Samsó és diferent. Ja gran, Déu el beneeix i li manifesta el seu Esperit. Samsó coneix la seva missió i té tot el necessari per realitzar-la, però -com s'explica en els capítols següents- se n'aparta. Renega de les promeses del nazireat, d'estar al servei de Déu, per posar-se al servei de si mateix i dels seus desitjos personals enorgullint-se de la seva força com si fos un mèrit propi i no un do que Déu li ha donat per posar-lo al servei del poble. Samsó, en definitiva, es deixa portar per l'orgull i per l'amor a si mateix, de manera que no deixa lloc a Déu de qui ho havia rebut tot. És una història que tots coneixem bé. Quantes vegades també nosaltres som orgullosos i oblidem allò que hem rebut com a regal fins i tot sense merèixer-ho! L'oblit dels dons rebuts allunya de Déu i talla d'arrel l'agraïment. Reconeixem amb humilitat com n'és de gran l'amor de Déu per nosaltres! Per aquí passa el camí de la salvació.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.