Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jeremies 23,5-8
"Vénen dies que faré néixer
un rebrot just al llinatge de David.
Regnarà com a rei assenyat
i defensarà en el país
el dret i la justícia.
Ho dic jo, el Senyor.
En el seu temps, Judà serà salvat
i Israel viurà segur.
I li donaran aquest nom:
"El Senyor és la nostra salvació."
"Vénen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: "Juro per la vida del Senyor, que va treure els israelites del país d'Egipte", sinó: "Juro per la vida del Senyor que ha tret i ha fet tornar la descendència del poble d'Israel del país del nord i de tots els països on els havia escampat, perquè habitin en el seu territori." Ho dic jo, el Senyor."
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Senyor -mitjançant la veu del profeta- després de llançar una severa advertència als pastors, que traint el ramat l'han traït també a ell, assegura que vindrà ell mateix a recollir les seves ovelles, i les tornarà a les pastures d'on no haurien d'haver estat allunyades. "Vénen dies que faré néixer un rebrot just al llinatge de David". Apropant-nos a Nadal, aquest anunci troba la seva plena realització. Els dies dels quals parla Jeremies són també els nostres dies. En aquest nostre temps, amb tanta confusió, el Senyor dóna al món un "rebrot" que regnarà amb autoritat sobre la terra i instaurarà el dret i la justícia. El Fill de Déu és enviat a la terra. Es presenta com un infant, realment com un "brot" que no s'imposa per la seva força externa o per la qualitat de la seva energia humana. Neix fora de la ciutat, en una cova, és posat en una menjadora, com l'Evangeli de Mateu ens recorda avui (1,18-24). La força d'aquest brot resideix totalment en l'amor sense límits que l'ha portat a baixar del cel, i a reunir un poble amb el qual iniciar el nou regne de Déu a la terra. El seu regne no és com el dels poderosos que oprimeixen. Ell regna des del cor, és a dir, des de l'interior dels cors allibera dels innombrables esclavatges que fan amarga i trista la vida dels homes. Ell visita cada nova generació. El Senyor continua trucant per entrar en el nostre cor: el seu naixement el renova, l'eixampla, el fa fort en amor, l'il·lumina per sortir a les perifèries d'aquest món. D'un cor renovat pel Nadal en reneix una terra nova, una nova història, una nova justícia i una pau duradora.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
