LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Memòria de Llàtzer de Betània. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 17 de desembre

Memòria de Llàtzer de Betània.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Gènesi 49,2.8-10

Aplegueu-vos i escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.
"Judà, els teus germans t'enaltiran.
Agafaràs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu els teus germans.
Judà, fill meu, ets un cadell de lleó
que tornes de la caça.
Com un lleó t'ajeus i t'estires.
Ets una lleona. Qui et farà aixecar?
El ceptre no serà mai pres de Judà,
no mancarà als seus fills el comandament,
fins que vindrà aquell a qui pertany
i a qui els pobles obeiran.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El fragment que se'ns proposa avui és només una petita part de les "benediccions de Jacob". La benedicció en la Bíblia expressa la continuïtat d'una vida marcada per la benvolent presència de Déu, en la qual l'home creient confia. Abans de la seva mort, Jacob-Israel beneeix els seus fills i al llarg de la benedicció descriu la seva condició de caps de les tribus d'Israel. Aquest passatge indica quin serà el futur de Judà, de la tribu del qual naixerà el Messies. La tribu de Judà és presentada com aquella a la qual Déu confia el govern, la reialesa: "El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a qui els pobles obeiran". En la genealogia segons Mateu es mostra la continuïtat d'una història que no és fruit de l'atzar o del destí sinó que és volguda i guiada pel mateix Déu que, a través d'homes i dones, fa possible la realització de la història de la salvació. La història de Judà, la d'Israel, la de l'Església és una única història, la història de la salvació de tots els pobles guiada pel mateix Déu amb cura i amor patern. Aquesta història comuna de la qual formem part i que arrela en la història del poble d'Israel, és confiada per Déu també a les nostres pobres mans. No és una història privada, ni molt menys destinada a ser viscuda egoistament. D'aquí la responsabilitat humil de la que hem de ser conscients, mentre som a prop d'acollir l'Infant que neix per guiar-la ell mateix.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.