LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Memòria de Sant Joan Pau II, papa, mort el 2005. Record de Maria Salomé, mare de Jaume i Joan, que va seguir el Senyor fins als peus de la creu i el va posar al sepulcre. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 22 de octubre

Memòria de Sant Joan Pau II, papa, mort el 2005. Record de Maria Salomé, mare de Jaume i Joan, que va seguir el Senyor fins als peus de la creu i el va posar al sepulcre.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Romans 5,12-15.17-19.20-21

Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.
Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.
Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.
La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquesta pàgina de la Carta als Romans insereix l'experiència cristiana en l'horitzó de la història humana. L'apòstol vol mostrar la força i la universalitat de l'amor de Jesús. La seva història es refereix a tota la humanitat. Parla d'Adam per recordar que tots els homes són pecadors i, per tant, subjectes a la conseqüència darrera del pecat que és la mort. De fet, el pecat no és només un gest dolent, una acció puntual que es clou en si mateixa. El pecat és també aquella condició de debilitat i limitació que ens pertany a causa de l'orgull i l'autosuficiència, arrelats al nostre cor, i que allunyen de Déu posant-nos a mercè del príncep del mal. És el misteri del "pecat original", aquell que Adam ha deixat en heretat a la humanitat sencera. Tant els homes com la creació estan marcats per una condició de pecat. I tots, homes i creació, esperem un nou naixement. Pau afirma, per tant, que de la mateixa manera que tots els homes han experimentat la perdició per obra d'un sol home, Adam, ara tots els homes poden arribar a la salvació mitjançant un sol home, Jesucrist. És Ell qui, per amor, ha assumit damunt seu tot el pes de la tristesa, de la violència, de la desesperació, de l'enemistat i de la mort que pesa sobre la vida de la humanitat. Amb la seva mort, Jesús ha destruït tota mort i amb la seva resurrecció ha obert la via de la justícia i de la pau. Els deixebles són cridats a donar gràcies per aquest misteri que Déu ha amagat als savis i als poderosos però ha revelat als senzills. Tots participem d'aquest misteri per gràcia fins a esdevenir-ne testimonis qualificats en el món.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.