LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 19 de octubre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Romans 4,13.16-18

Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s'obté per la fe. Així, doncs, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. D'aquesta manera la promesa és vàlida per a tota la descendència, no tan sols per als qui viuen sota la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com diu l'Escriptura: T'he fet pare d'una multitud de pobles; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia. Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles, d'acord amb el que diu l'Escriptura: Així serà la teva descendència.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau afirma que des de l'inici de la història, la salvació ve de la fe, i recorda el llibre del Gènesi que explica la conversió d'Abraham. Escriu l'apòstol més endavant: "Abraham va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia". La vida d'Abraham és testimoni de la força que brolla de la fe. Ell fou justificat per la fe, no per les seves obres. Es va fiar totalment de Déu, sense tenir cap seguretat ni evidència. Per això és anomenat just: Déu el va fer així per la fe i el va salvar. Abraham esdevé, doncs, exemple del creient justificat per la fe, precisament perquè va creure la Paraula de Déu. Per això, l'apòstol pot dir que Abraham "és pare de tots nosaltres", de tots els creients. A causa de la fe el sant patriarca conegué un destí divers: fiant-se totalment d'Aquell que l'havia cridat, va ser alliberat de l'esclavitud de si mateix, de les seves obres i de les seves tradicions. Per la fe, i no per la claredat de la visió o per la certesa de les pròpies conviccions, Abraham va deixar la seva terra i va caminar vers un destí que no coneixia. Per la fe absoluta i total en Déu va dur a la muntanya el seu fill, Isaac, per immolar-lo, i el Senyor li va retornar. Sobre aquest camí obert per Abraham, Pau convida a caminar a aquells que acullen Jesús com a Senyor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.