LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia

Pregària pels pobres

Memòria de sant Calixt papa (†222). Amic dels pobres, va fundar la casa de pregària sobre la qual es va erigir Santa Maria in Trastevere a Roma. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 14 de octubre

Memòria de sant Calixt papa (†222). Amic dels pobres, va fundar la casa de pregària sobre la qual es va erigir Santa Maria in Trastevere a Roma.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Romans 1,1-7

Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.
Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l'obediència de la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.
A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La carta als Romans, de la qual avui comencem la lectura, ocupa el primer lloc en l'epistolari paulí tan per l'amplitud com per la importància del tema que tracta. Amb ella, l'apòstol es dirigeix a la comunitat de Roma -que ell no havia fundat, però la seva fe era "admirada arreu del món" (Rm 1,8)- per explicar què significa la salvació, és a dir la "justícia" que salva, aquella que Déu ha donat als homes mitjançant Jesucrist, acomplint així la promesa feta a Abraham. En l'encapçalament de salutació, Pau es presenta com a "servent" de Jesús; de fet, li pertany totalment. I precisament per això ha estat "escollit" com a "apòstol", és a dir amb una missió i una tasca particular que el Senyor mateix li ha encomanat per a l'edificació de l'Església. És la missió de comunicar l'Evangeli que havia estat "promès pels seus profetes en les Escriptures santes", el cim de les quals és pròpiament l'Evangeli de Jesús "entronitzat, per obra de l'Esperit sant com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts". El mateix Senyor l'ha cridat per anunciar l'Evangeli al gran món dels "gentils", al qual pertanyen "tots els estimats de Déu que viuen a Roma". L'apòstol és conscient que la comunitat de Roma la formen en gran part cristians procedents del paganisme i que és "santa" precisament per haver rebut i acollit l'Evangeli. Per això, desitja a tots la gràcia i la pau, és a dir, els dons amb els quals Déu enriqueix i protegeix la vida dels seus fills. És la gràcia d'una vida rescatada de la mort i enriquida de germans i germanes que cal estimar. És la pau d'una existència que troba la seva plenitud en el seguiment de Jesús. Tot creient, segons l'exemple de l'apòstol, és "servent de Jesucrist" i "apòstol per vocació".

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.