Memòria de sant Sergi de Radonez, monjo, fundador del monestir de la Santíssima Trinitat, prop de Moscou. Record del pastor evangèlic Paul Schneider mort en el camp de concentració nazi de Buchenwald el 1939. Llegir més
Memòria de sant Sergi de Radonez, monjo, fundador del monestir de la Santíssima Trinitat, prop de Moscou. Record del pastor evangèlic Paul Schneider mort en el camp de concentració nazi de Buchenwald el 1939.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Èxode 3,13-20
Moisès va dir a Déu:
-Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten: "Quin és el seu nom?", què els he de respondre?
Llavors Déu digué a Moisès:
-Jo sóc el qui sóc.
I afegí:
-Digues als israelites: "Jo sóc" m'envia a vosaltres.
Després, Déu va ordenar a Moisès:
-Digues als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'envia a vosaltres." Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m'invocaran totes les generacions. Vés a reunir els ancians d'Israel i digues-los: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, se m'ha aparegut i m'ha dit: He decidit d'intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte; us trauré de l'opressió d'Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel." Els israelites t'escoltaran, i aleshores tu i els ancians d'Israel anireu a trobar el rei d'Egipte i li direu: "El Senyor, el Déu dels hebreus, se'ns ha aparegut; hem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu." Ja sé que el rei d'Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; però jo intervindré amb el poder de la meva mà contra Egipte realitzant enmig d'ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarà sortir.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Moisés titubeja i dubta davant la missió que té encomanada. Posa a prova Déu preguntant-li pel seu nom. Cerca una definició clara, una seguretat que li permeti respondre a les nombroses preguntes del món. Déu no es nega a contestar, si bé la seva resposta és enigmàtica. Moisès rep aquesta resposta: "Digues als israelites: "Jo sóc" m'envia a vosaltres". Quin és el significat d'aquest nom? No és una resposta evasiva, difícil. Tampoc és una definició abstracta i teòrica! En certa manera, Déu no respon. O, millor dit, la seva veritable resposta és la proximitat al seu poble: Jo sóc aquell que està amb tu, que t'acompanyarà al llarg del camí de l'alliberament, que es quedarà amb tu a la terra promesa. El nom de Déu està estretament unit a la història, a la relació personal amb el seu poble. No es coneix el nom de Déu en abstracte, com una veritat absent de la nostra humanitat, lluny de l'experiència humana concreta, visible, que tant ens condiciona. Es podria dir que Déu es revela en la història a mesura que entra en relació amb els qui l'acullen, mentre se'ns fa proper a nosaltres, homes i dones del món. "Ell és el qui és" mentre s'acosta a nosaltres. Cada home, fet a imatge de Déu és pròpiament si mateix quan s'acosta als altres, quan els té en compte. El Déu d'Abraham, d'Isaac, de Jacob, és un Déu que s'ha revelat guiant la vida dels homes que han tingut fe en ell, que l'han escoltat i l'han seguit. Només podem conèixer el nom de Déu, abandonant-nos confiadament a ell en la història de cada dia. És un Déu que allibera de l'esclavitud, perquè el seu poble sigui alliberat del mal i visqui la mateixa vida de Déu.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
