LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia

Pregària de la santa creu

Memòria de Nostra Senyora de Sheshan, santuari situat prop de Shangai a la Xina, pregària pels cristians xinesos. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 24 de maig

Memòria de Nostra Senyora de Sheshan, santuari situat prop de Shangai a la Xina, pregària pels cristians xinesos.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 15,22-31

Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d'elegir-ne alguns d'ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, l'anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta:
"Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no jueus d'Antioquia, Síria i Cilícia. Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d'elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han dedicat la seva vida a la causa del nom de nostre Senyor Jesucrist. Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit. L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé."
Ells, un cop acomiadats, baixaren a Antioquia i van reunir l'assemblea per donar-los la carta. La seva lectura els va alegrar i encoratjar.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Finalitzada la primera assemblea general celebrada a Jerusalem, en presència de Pau i Bernabé, tots els presents van aprovar el que va dir Jaume i redactaren el primer "decret conciliar" que van fer arribar a la comunitat d'Antioquia, lloc on s'havia plantejat la qüestió debatuda. Es podria dir que aquest Concili va ratificar la diversitat entre el judaisme i el cristianisme. Fins aleshores la comunitat cristiana es presentava més com un grup dins el judaisme que no pas com una comunitat nova. L'assemblea de Jerusalem -guiada per l'Esperit Sant- manifestava que la salvació prové de l'Evangeli i no de les pràctiques rituals de la Llei. Per això s'escriu: "L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega". Des d'aquell moment es va fer més clara la distinció entre cristianisme i judaisme, la qual, malgrat tot, no elimina la molt estreta i inesborrable relació entre les dues religions. Al contrari, aquesta relació profunda i vital amb el judaisme forma part de la mateixa identitat cristiana. No solament en són comunes les arrels, sinó que d'alguna manera, també ho són les seves esperances. Els jueus esperen encara el Messies. Els cristians saben que el Messies ja ha vingut, però, al mateix temps, esperen la seva segona vinguda a la fi dels temps. Ambdós estan units en aquesta espera. Els cristians saben que Jesús ha iniciat el temps nou del Regne de Déu: amb la seva mort i la seva resurrecció ha vençut la mort i ha inaugurat el nou Regne. Aquesta novetat és realment un do, però també una responsabilitat perquè cada persona treballi per transformar el món amb el llevat de l'Evangeli. I entre les responsabilitats que ara es fan presents amb tota claredat hi ha la de lluitar contra qualsevol indici d'antisemitisme. Desafortunadament, en el passat no sempre ha estat així. Per això convé mantenir viu el diàleg i la trobada "fraterna" amb els jueus als quals ens uneix una relació especial i inseparable.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.