LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Dilluns sant Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dilluns 15 de abril

Dilluns sant


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 12,1-11

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
-Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?
Això ho va dir no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Jesús digué:
-Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu.
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d'ell molts jueus venien i creien en Jesús.
(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc 19,28-38)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L'Evangeli de Joan obre el text de la passió de Jesús amb la narració del sopar a Betània a casa de Marta, Maria i Llàtzer: una família molt estimada per Jesús. Aquests dies de dura lluita amb els fariseus i els sacerdots, la casa d'aquests amics és per a ell un lloc de repòs i serenor. Mancaven encara sis dies per la Pasqua -també per nosaltres- i Jesús estava sopant novament amb aquests amics. Hi havia també Llàtzer a qui Jesús feia poc que havia retornat a la vida. En un cert moment del sopar Maria s'aixeca, s'acosta a Jesús i s'agenolla als seus peus per ungir-los amb perfum i després els eixuga amb els cabells. La casa s'omple d'aquell perfum. És un gest ple d'amor amb olor de gratuïtat. Efectivament, Maria no calcula el possible "dispendi", per a ella només compta l'amor d'aquell profeta que li ha retornat el germà i que estima casa seva amb tanta tendresa. El pensament de Judes és tot un altre. Per a ell, aquell gest tan ple d'amor és un malbaratament inútil. L'afany desmesurat de posseir l'ha encegat. Jesús respon immediatament a Judes, dient-li : "Deixa-la". Vol que Maria continuï el seu gest d'amor: aquell ungüent anticipava l'oli amb què el seu cos seria ungit abans de la seva sepultura. En poc temps començaria el seu "via crucis" fins a la mort. Maria és l'única de tots ells que havia comprès que Jesús estava a punt de ser dut a la mort i per això necessitava un afecte i una proximitat particular com tot moribund reclama. Aquesta dona, que s'havia deixat portat per l'amor de Jesús, ens ensenya com estar al costat de Jesús en aquests dies, i com estar prop dels dèbils i dels malalts cada dia, especialment dels ancians quan el seu cos s'afebleix i necessiten que se'n tingui cura. En aquest gest ple d'amor i de tendresa, fet de gestos senzills i concrets, es simbolitza el camí de la salvació: estant al costat dels pobres, dels dèbils, dels ancians, estem al costat de Jesús. Per això i en aquest sentit, Jesús diu: "De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres".

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.