LA PREGÀRIA CADA DIA

Fiesta de Cristo Rey del universo

Primera Lectura

Daniel 7,13-14

Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home; arribà fins a l'ancià carregat d'anys, el van presentar davant d'ell i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.

Salm responsorial

Salm 92 (93)

Antífona

Fes que vingui aviat el teu Regne, Senyor.

? El Senyor és rei, va vestit de majestat;
el Senyor va vestit i cenyit de poder.

= El món es manté ferm, incommovible; †
el teu soli es manté des del principi:
tu ets des de sempre.

= Les fonts abismals, Senyor, †
les fonts abismals fan sentir el seu bramul,
les fonts abismals fan sentir la remor.

= Més fort que el bramul dels oceans, †
més potent que les onades del mar,
és potent a les altures el Senyor.

= Els teus pactes, Senyor, són irrevocables; †
la santedat escau a casa teva
al llarg de tots els temps.

Segona Lectura

Apocalipsi 1,5-8

i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, el primogènit dels qui retornen d'entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang, i ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén!
Jo sóc l'alfa i l'omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l'univers.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 18,33-37

Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
-?Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà:
-?Surt de tu, això que preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat replicà:
-Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
Jesús contestà:
-La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
Pilat li digué:
-Per tant, tu ets rei?
Jesús respongué:
-Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Con la fiesta de Cristo Rey del Universo termina el año litúrgico. Es una fiesta reciente en la Iglesia latina. Se instituyó cuando se difundían los totalitarismos del siglo XX que sometían con la violencia la historia de Europa y de otras zonas del mundo. Pero las raíces de esta fiesta están en el Evangelio, en el momento más dramático de la vida de Jesús, podríamos decir. El pasaje evangélico de este domingo nos presenta al gobernador romano que se dirige a Jesús y le pregunta: "?Luego tú eres rey?". "Sí, como dices, soy rey", le contesta Jesús.
A ojos de los hombres Jesús es realmente un rey extraño: tiene por trono una cruz; por corona, una corona de espinas; y por corte, dos ladrones crucificados con él. Y por otra parte, hay unas pocas mujeres con un joven que, sumidos en el dolor, están junto al patíbulo. Pero a pesar de todo, esta es la imagen que caracteriza desde siempre a toda comunidad cristiana. La cruz destaca por encima de toda iglesia y sobre todo cuando los cristianos son perseguidos y ultrajados hasta ser asesinados. Hoy aquella cruz parece que prende con fuerza en varios países del mundo. No son pocos, los cristianos que siguen sufriendo la misma pasión de Jesús. Nosotros, como aquel pequeño grupo de mujeres que estaban cerca de la cruz de Jesús, queremos estar cerca de todos los que aún hoy son clavados en la cruz, de todos los que sufren las embestidas de la violencia. Frente a las tragedias de hoy, frente a la difusión de la violencia, se nos invita a levantar la mirada hacia la cruz de Jesús y contemplar su poder de rey.
El Evangelio nos dice que el príncipe del mal es derrotado por aquella cruz. Desde la cruz, Jesús salva a los hombres del dominio del pecado y de la muerte. El apóstol Pablo transmitió esta convicción a todas las Iglesias sabiendo el escándalo que provocaría: "Nosotros predicamos a un Cristo crucificado: escándalo para los judíos, locura para los gentiles" (1 Co 1,23). Jesús ejerce su poder real cuando está crucificado.
Mientras está clavado en aquel madero, todos le dicen lo mismo: "¡Sálvate!". Esta simple palabra encierra uno de los dogmas más firmemente arraigado en la vida de los hombres, aún hoy. El amor por uno mismo es una doctrina que aprendemos desde pequeños, y está tan firmemente arraigada en el corazón que parece difícil extirparla. Es el evangelio del mundo, alternativo al Evangelio de Jesús. Cada uno de nosotros sabemos bien lo insidioso y penetrante que es este evangelio del mundo.
Esta fiesta de Cristo Rey nos muestra el amor real que transforma el corazón de los hombres y la vida del mundo. Abracemos a este rey, débil y pobre. De él crucificado brota la salvación para todos. Y con las palabras del Apocalipsis le decimos: "A ti, Señor, que nos amas y nos salvaste de nuestros pecados con tu sangre, que hiciste de nosotros un reino de sacerdotes por nuestro Dios y Padre, a ti la gloria y la potencia por los siglos de los siglos. Amén".